Tant la necessitat com la voluntat d’adaptar-se als criteris actuals indicats pel Departament d’Educació van abocar el projecte, no pas a una actuació epidèrmica de posada al dia, sinó a una profunda reforma integral que capgirava de dalt a baix i de dins a fora tot l’edifici existent. A més a més, calia abordar-la amb la justesa econòmica que imposava el fràgil i difícil equilibri entre un règim de lloguer i l’excel·lència tossuda de l’activitat.

L’escala nova fa 120cm d’amplada i graons de 30x16cm. Tot un repte en unes plantes de superfície justa i irregular. Esdevé el cor de l’edifici, confinada per paraments de vidre transparent amb vocació d’interrelacionar tots els espais que van restant al seu costat. Les aules es generen per diferència entre l’escala i les façanes. Trapezoïdals però netes, diàfanes i àvides de la llum exterior.

S’han eliminat les divisions interiors, acotant-les subtilment amb canvis de paviment, alçades de sostre, mobiliari, punts de color o paraments transparents fixes o practicables. Les relacions visuals generades entre les diferents aules d’una mateixa planta i entre plantes superposades, permeten multiplicar la percepció dimensional de l’escola i alhora capacita les educadores a optimitzar el control sobre els infants. La façana del pati s’ha transformat profundament, amb el mateix criteri de mínims mitjans, endreçant unes obertures existents que reconeixen l’ordre i la senzillesa interior i que li donen una dimensió pública que no tenia. Tots els elements humits de l’escola se situen, per planta, a la franja definida per l’escala, d’esquena i com a contrapunt seu. Permet la facilitat del traçat de les instal·lacions i endreça les diverses aules amb criteris compositius similars. El color taronja tenyeix, de baix a dalt, tots dos costats del nucli central, i atorga a l’arquitectura la serenor de l’ordre i, alhora, l’esclat d’un joc d’infants.