S’hi arriba a través de carrers estrets i entortolligats, gairebé laberíntics… I de seguida et sorprèn aquest edifici més gran que els altres, de murs gruixuts i estructurats, d’obertures esveltes i composades, “de senyors” que en diu l’imaginari urbà de la Vila de Llançà. Amb la sentència judicial de ruïna tècnica a la mà, allò fàcil era esfondrar-lo i avall… Però la reflexió amb la Promotora als inicis del projecte va ser una experiència enriquidora… I lloable, perquè va triar el camí difícil… Però era l’únic camí que preservava un edifici singular i li restituïa tota la seva personalitat perllongant enllà la seva Història.

El projecte proposa la reforma i rehabilitació integral de l’edificació existent. Es mantenen les tres façanes de l’edifici, les seves obertures i elements ornamentals característics i s’aprofita l’estructura interior de murs de càrrega. Es buida tot per dins, des de la teulada fins als fonaments. Es forma un entramat de bigues metàl•liques relligant tota l’estructura perimetral i central de murs de càrrega. L’entrebigat és de xapa col•laborant. Només es mantenen algunes voltes del sostre de la planta baixa. Es ressitua l’escala enmig de la planta, adaptada al nous requeriments tècnics i normatius i que, a més a més, esdevé un pou de llum al cor de l’edifici. Es creen 6 habitatges, 2 locals comercials i 6 places d’aparcament. Hi ha tres habitatges a la planta primera i tres a la segona, disposats longitudinalment a cada façana. Els tres superiors incorporen una planta sota-coberta, que ja existia, a la que ara s’hi accedeix des de cada habitatge per una escala interior i s’hi relaciona visualment a través del doble espai creat.

La concepció dels habitatges vol ser, com a contrapunt al pes de la història de les parets, nova i fresca. L’espai que defineix aquests interiors és un pas ample i diàfan que relliga d’un costat a l’altre l’habitatge. Es remarca per un canvi de paviment i una alçada acotada de sostre. És l’espina que fa trobar tots els altres espais de la casa: dormitoris, bany, escala interior fins que arriba a la cuina i a la sala que, alhora, estableixen un eix perpendicular que es llança a trobar la llum de façana. Senzillesa de formes, de materials i de colors, cercant un diàleg harmoniós entre el nou i el vell.