L’edifici de Primària del Liceu Francès de Barcelona té un gimnàs i uns vestidors al  soterrani segon. El gimnàs és un gran volum suportat per uns pòrtics de formigó. Té alçada suficient per obrir una línia de finestres a la part més alta de les seves parets laterals. Els vestidors adjacents són de quan es va fer l’edifici, envellits, obsolets, sense gairebé possibilitat d’ús actual. L’encàrrec demana millorar l’acústica del gimnàs i renovar totalment els vestidors.

Al gimnàs es proposa un fals sostre acústic. Plantejat com una successió de bandes que contrafan la geometria poligonal de l’estructura, dibuixant-ne la secció inversa. Des dels punts més alts dels costats oposats baixen fins a la part inferior central, i resten suspeses damunt l’espai. Els plans tensos de color blanc de xapa micro-perforada reflexen de manera precisa la llum fins a la part baixa de la pista poliesportiva. L’atmosfera és ingràvida. La llum màgica. El so quiet.

Els talls buits entre les bandes del sostre allotgen els nous llums lineals. Un ritme que s’interposa entre els eixos de les jàsseres de formigó, trenant una sèrie gairebé matemàtica que s’estén per tota la llargada, redibuixant la nova geometria del gimnàs.

Els vestidors són per als alumnes de Primària. La intervenció és mesurada. Han de ser fàcils, nets, clars. Els espais, els materials, la seva disposició s’han de pensar amb la perspectiva llarga de l’escola.

El projecte sorprèn amb un accés inesperat als vestidors des del passadís previ a la pista. S’encaren les noves entrades de nens i de nenes, reconeixent i engrandint el punt central. S’estableix un diàleg lúdic entre una porta i l’altra, jugant cadascuna amb el seu color i el seu retall figuratiu característics.

En col·laboració amb estudi nus. Reportatge fotogràfic d’Anna Galí