Abordàvem la reforma de la farmàcia de sempre del Passeig de Dintre de Blanes. I en aquest pòsit dels anys es feia difícil d’entreveure allò que calia posar en valor i fer romandre i allò que calia renovar. Formaven part del bagatge uns armaris/prestatges i un taulell antics, de començaments del segle XX. També intuíem que el sostre de revoltons ceràmics que en algun punt es deixava veure havia d’acabar formant part del nou espai. I evidentment el lloc privilegiat del Passeig que mira a sud que ens garantia una llum envejable. Tot, però, era entaforat en una farmàcia vella que havia quedat petita i obsoleta, ofegada per falsos sostres, divisòries i excés d’expositors, que no feien fluida l’atenció als clients ni la relació amb l’exterior.

A més de la tàbula rasa de la farmàcia antiga, el projecte podia incorporar uns espais annexos que permetien ampliar la superfície interior i a més a més allargar la façana al Passeig.

La nova farmàcia s’organitza en tres franges, paral·leles al carrer. De dins cap en fora, la més interior és la zona se on situa l’atenció al públic. Hi ha tres taulells centrals que permeten una punta d’atenció màxima de 6 persones alhora. Aquests mostradors s’emmarquen amb els armaris/prestatges antics rehabilitats que donen el caràcter a la farmàcia. Aquesta zona es reforça amb un paviment hidràulic que puntua de color i reforça la personalitat d’aquest primer àmbit. Més enfora trobem la sala central, àmplia, neta, diàfana, cercant les dimensions màximes que s’estenen cap als nous armaris/prestatges laterals i cap enfora tensionades per unes directrius no ortogonals, i verticalment des del terra net fins al sostre on retrobem la textura i ritme de bigues i revoltons d’un costat a l’altre. Un volum lluminós i qualificat, amb el diàleg nou-vell de la taula-expositor nova i el contrapunt del taulell rehabilitat de l’antiga farmàcia.

Finalment, la darrera franja del projecte és la façana, amb quatre grans obertures, netes, ritmades, retallades a la part baixa del pla tens de la façana. Fan fàcil la necessària relació entre dins i fora, per percebre l’espai de la farmàcia des del carrer i participar de l’espai col·lectiu des de dins. En un joc sorprenent d’entrar i sortir, de mirar i veure, de llums i reflexos canviants de dia i de nit.

Farmàcia Sureda, retallada en ferro….

En col·laboració amb estudi nus

Reportatge fotogràfic d’Anna Galí