Dins d’un habitatge vell, hem hagut de imaginar uns espais nous per llogar a estudiants joves. La preexistència és part d’un pis antic, de sostres alts, que ens permet compartimentar i estretir la planta perquè alhora ens capacita per jugar amb tot el volum. Els espais previs i la terrassa final són elements comuns que se sumen abans i després a les habitacions projectades, i acaben conformant una seqüència arquitectònica suggerent.

A l’entrada de l’habitatge trobem un rebedor que també fa d’accés a una part deslligada de les cambres noves. Travessant la porta de dos fulls, passem als primers espais comuns. No són gaires: un petit d’armari, el rentamans obert i la resta del bany que hi ha darrera de la primera porta corredissa. Per aquest punt central travessa un eix perpendicular que ens ve de la terrassa, reparteix les dues habitacions noves i s’endinsa al buit del mirall, fent que tots els espais, elements, dimensions i llums ens retornin i ens semblin dobles.

Dues portes corredisses tanquen i obren cada espai privat respecte del comú, segons en demani l’ús. La cambra pròpia és austera, regular, neta. Hi ha un primer àmbit acotat pel sostre baix i una escala dreta que s’interposa i que t’hi enfila. La resta de l’habitació té tota l’alçada, fins al ritme de l’embigat i els revoltons dels sostre. S’estableix una relació de doble-espai amb la zona alta de dormir. I en fa un lloc singular. Finalment, travessem l’habitació i sortim a fora on els espais privats es retroben en una terrassa àmplia, alta, oberta.

Els materials també són austers. Les parets, sostres i portes pintats blancs. Es conserva part de la rajola vella del terra, imperfecte i gastada, amb tot el valor d’aquests qualificatius. El paviment dels dormitoris es de fusta, per donar-los calidesa. Un color gris-verd tenyeix una paret del bany i remarca escales i tancaments. I targes de vidre reconeixen la doble altura, fan passar llum i redimensionen les parts altes dels espais.

De vespre, aquestes habitacions prenen tota la seva plenitud. La llum minvant de fora fa més volgut el reclòs, i fa més intens l’estudi o apassionada una lectura. I la terrassa convida a allargar el dia i a compartir.