La singularitat del projecte rau en el seu plantejament tipològic. La normativa establia un nombre màxim de 8 habitatges, que feia preveure disposar-los en un edifici en plantes pis. El projecte, però, proposa la construcció de 8 habitatges aparellats, és a dir, sense espais comuns interiors i amb un nivell d’independència funcional gairebé total entre els uns i els altres.

Hi ha 4 cases orientades al carrer i 4 abocades al pati posterior. L’aparcament comú es disposa en planta soterrani, com l’únic element que relliga tots els habitatges per sota. Cada habitatge es desenvolupa en quatre nivells. Un espai privat d’aparcament en planta soterrani amb comunicació interior directe amb l’habitatge superior. Les plantes baixes alternen l’accés amb el programa de dia o el programa de nit depenent si donen al pati o bé al carrer. A la planta primera, hi trobem els usos complementaris als de la planta inferior. Finalment, hi ha una planta sota-coberta amb unes golfes i una eixida a una terrassa.

L’escala és el vertebrador interior que organitza en planta i en alçada. És un espai amb vocació d’interrelacionar funcionalment i engrandir visualment totes les estances de la casa. Una estructura lleugera i translúcida s’enfila pel buit i barreja, amb modulacions infinites i sorprenents, la llum que cau des de dalt de la coberta fins a baix de tot amb la que arriba des del pla diàfan del perímetre exterior fins als punts més interiors de la planta.

La façana es tracta unitàriament. Un sòcol d’obra de maó manual introverteix la planta baixa respecte del carrer. Quan arriba a la façana posterior, uns grans porticons metàl·lics s’esbadellen i, aleshores, es confonen els patis i els interiors. Les plantes superiors són contingudes en un gran volum d’arestes netes, sobri i elegant, que sembla restar lleument suspès per damunt d’una llarga i estreta finestra correguda. Els grans finestrals de la planta primera, forats àvids de llum, també han estat concebuts globalment pervenint a llegir amb dimensions màximes tant els interiors dels habitatges com l’escala pública de l’edifici. Els colors i les textures dels materials qualifiquen la intervenció i confereixen harmonia a tot.