Aquesta casa és un paral•lelepípede de murs i sostres de formigó, suportat sobre 4 pilars metàl•lics. Les dimensions de la caixa són 18x6x3 metres. L’habitatge es desenvolupa tot en planta primera a dins d’aquest volum i el jardí flueix per sota, envoltant l’únic àmbit clos de l’accés. El lloc determinà des d’un inici la voluntat de gestionar de manera rigorosa les visuals amb l’entorn. Un emplaçament enclotat al fons d’una petita vall i una urbanització densa i poc endreçada que enfila indiscretament les cases veïnes per uns vessants gairebé a tocar. No hi ha visions àmplies i el sol hi és escàs els mesos més freds. Aquests fets, juntament amb el condicionant d’una fonamentació profunda resolta en 4 únics pous i, finalment, amb les restriccions que la crisi actual ha anat imposant a uns requeriments programàtics inicials de menys contenció, han abocat a què l’habitatge es reconegui a si mateix confinat a dins d’aquesta caixa alçada de formigó.
Els llargs murs laterals són sorprenentment cecs, sense cap concessió. Són dues grans bigues de 18 x 3 metres que volen 4,5 metres més enllà dels pilars que les suporten. La rotunditat pesant de l’estructura es percep, però, lleugera i subtil. La casa sura i deixa escolar el lloc per sota seu, com si només s’hagués aturat i pogués retrobar el seu camí sense deixar-hi gaires arrels. Proposa les seves pròpies lleis d’habitar, introvertida, sense necessitar gaire el què passa a fora. Permet la visió per les seves cares curtes, cap al carrer per on s’hi arriba i cap a l’única visió llunyana del fons de vall, generant fluxos de llums oposades que travessen la planta d’un extrem a l’altre. Però el cor de la casa és el espai central a doble alçada. Allà hi passa tot. L’escala s’enfila cap a l’interior, es relaciona visualment tota la planta primera de dreta a esquerra i del davant al darrera. I, finalment, de dalt a baix es dimensiona la casa verticalment, tot travessant el sostre de formigó pels 6 grans finestrals oberts a la coberta.
La tectònica estructural del formigó serà la força expressiva de la casa. A l’exterior i a l’interior, els murs i sostres desencofrats seran el contrapunt cromàtic a l’emblanquinat de les parets de distribució, al negre del ribetejat de les serralleries i a la calidesa de la fusta del paviment. Grans plans de vidre emmirallaran els espais propis del projecte en un joc de transparències i reflexos que enriquirà la seva íntima personalitat i la farà encara menys depenent de tot allò que l’envolta i que ignora.