Som a la terrassa d’una planta setena, ample, que s’allarga per dos fronts de façana que convergeixen en una punta orientada a sud, L’alçada li regala unes visuals llunyanes que poden veure el perfil de Montjuïc, el pla del Delta del Llobregat, les estivacions nord-est del Massís del Garraf, i la Mediterrània. Un habitatge àtic s’insereix en aquest terrat envoltant, com ho fa la proa d’un vaixell que talla el mar.

El pis és tot façana, a babord i a estribord. Petit enmig de la immensitat, amb finestres ritmades que estenen enfora el seu confinat volum interior.

La distribució prèvia a la reforma era excessiva, molt atapeïda. Vam reduir-ne programa, simplificant passadissos i nombre d’estances i agrupant-ne les superfícies. I vam augmentar propòsits, tenint com a primer trobar espais de dimensions màximes, clars i diàfans, prescindint de separacions innecessàries i afavorint totes les relacions possibles d’un extrem a l’altre de l’habitatge.

Vam eliminar envans, vam eliminar portes, vam transformar totes les finestres en balconeres de sortida al terrat, traient les caixes de persiana que reduïen molt la proporció del buit i l’entrada de llum. I ho vam renovar tot, compartimentacions, banys, cuina, instal•lacions, revestiments i equipament. El criteri va ser que tot formés part d’un habitatge obert i continu. Portes corredisses i envidraments capacitaven tots els espais per formar-ne part modulant el grau d’intimitat requerida per l’ús.

Ara la sala i la cuina es fonen a proa, en un espai ampli i lluminós, proporcionat amb criteris actuals a la superfície de l’habitatge. El sol hi entra per tots costats seguint les lleis de la rotació i la translació. Si s’hi para esment, el joc dels raigs per terra és un gran rellotge i un gran calendari solars.

L’eix compositiu de la planta es reconeix amb la juxtaposició dels paviments i el fals sostre que s’acota per conduir les instal•lacions. Aquest ordre cartesià s’endinsa fins al fons del pis, repartint a un costat els banys i a l’altre les cabines d’estribord.

A fora ja és capvespre i els llums de dintre transformen en un recer càlid tot l’espai. El mar encara pot tenyir d’escarlata la seva llum minvant, fins que arriba la foscor i ja no en veus la immensitat. Aleshores sorprenen els reflexos de la nit i l’habitatge interior s’emmiralla i es torna màgic.