El projecte era molt senzill. Però per senzill no deixava de ser intrigant. Es tractava de comunicar una sala amb la cuina adjacent. Totes dues s’estructuraven regularment al llarg d’una mateixa façana. Una porta i una paret estructural separaven l’una de l’altra.

Vam treure la porta i la paret i els espais van sumar-se, atenyent les dimensions màximes de la casa, des de la porta d’entrada fins al pati posterior. Es va fer un finestral al final del nou eix de la sala que mostrava el jardí i el bosc. Tres finestres laterals que ja existien acompanyaven el nou interior. El joc dels sostres amagaven els elements estructurals de la intervenció i definien la successió dels usos. També la juxtaposició de paviments zonificava l’espai.

Així se succeeixen l’entrada, definida per la llibreria i una alçada justa. Després la sala i la taula de menjar, amb els volums màxims. Més enllà s’estén un taulell/illa central que comença acotat per un sostre a menys alçada i que arriba al volum final de la cuina. I encara més enllà el finestral, el jardí i el paisatge. Tot projectat en una òptica nova i precisa, que hom ja intuïa, però que la realitat ha fet igualment esclatant, sorprenent, diàfana, lluminosa…

Una intervenció senzilla i continguda que transforma i actualitza una casa vella i la seva manera de viure-la.

Amb Espai Vives