El projecte d’aquesta casa neix i es desenvolupa com una ampliació de planta pis i planta sota-coberta d’una casa entre mitgeres existent de planta baixa. Tanmateix, un cop avaluat l’estat real de la preexistència, tant de les parets com de la fonamentació, s’opta per edificar-la gairebé de nou des dels fonaments. Només romanen les parets mitgeres (ara sense missió estructural), la façana del carrer i, sobretot, la geometria de la planta.

L’amplada entre mitgeres és de 6,50 m que permet organitzar la planta en tres crugies estructurals: dues resseguint les mitgeres i una longitudinal central. Per tant, la casa es pensa en dues franges que van des del carrer fins al pati posterior, amb fondàries edificades lleument diferents, i que van situant els diferents usos i espais del programa funcional.

La voluntat dels propietaris és una casa exteriorment molt tancada per poder evitar al màxim les visuals cap els edificis veïns massa propers. Per tant, les façanes són gairebé opaques. Una gran paret massissa només deixa una estret tall horitzontal com a acord amb la façana existent de la planta baixa. Al jardí només hi ha obertures en planta baixa però cap en planta pis.

En canvi, tota la llum que es nega des de les façanes irromp des del gran finestral de la teulada i s’escampa màgicament per l’interior de tota la casa a través del triple espai central. Una esvelta escala s’enfila per aquest buit interior immens de l’habitatge, presidint-lo, dimensionant-lo, i organitza-lo tant funcionalment com suggerint el joc ric de perspectives i visions creuades que personalitza aquesta casa.

La calidesa de la fusta de la teulada troba el contrapunt amb aspresa dels sostres de formigó, emmarcats amb el color blanc de tots els paraments. I els llums emmotllats dins del propi formigó del sostre reconeixen la tectònica del material.