Ara sembla difícil recordar els escenaris anteriors: un taller mecànic en planta baixa i una perruqueria en planta pis. Però l’objectiu és clar, de tots dos, fer-ne un únic habitatge.

S’enderroquen, primer, les distribucions obsoletes i es retroben unes plantes diàfanes. Després es despulla l’escala existent, que unia el carrer amb l’activitat de dalt. També s’esventra el sostre al seu voltant. I s’esdevé la metamorfosi que, dels dos progenitors, en fa néixer un ésser totalment nou. El doble espai descobert permet pensar el projecte des de la secció, situant elements a dreta i esquerra, i a dalt i a baix, com una tramoia teatral que disposa escenes i actes de la nova obra domèstica.

A la planta baixa es manté l’entrada directe del carrer. Tot d’una hi trobem l’espai a doble alçada, de màxima potència escènica. Reparteix a cada costat els dormitoris i entremig endreça els espais de bany i el safareig. I esclata enlaire a través de múltiples visions creuades amb el nivell superior. L’escala s’hi enfila i organitza l’escenari superior amb la cuina a la dreta i la sala a l’esquerra, esguardant-se l’una i l’altra a través del buit d’aquesta gran secció. Més enllà de la cuina hi ha un despatx, un bany i l’accés a la planta superior des de l’escala de veïns. I a l’altre extrem, la sala s’obre a fora per una terrassa generada tangent a l’alineació dels vials de la cantonada.

Les dues plantes superposades són rectangles allargassats, resseguits per dos fronts de façana d’epidermis lluminosa. Aquesta pell ha mutat també, ara per tancar l’antiga portalada del taller esdevinguda finestres de dormitori, ara per obrir les noves balconades de l’exterior de dalt, ara per fer entrar raigs de llum que es despengen pel doble espai… Però sovint són els mateixos elements d’abans que s’han ressituat, com antics actors d’una companyia que es reparteixen nous papers per representar aquesta nova funció.

Les finestres i els mobles vells s’han despintat mostrant la seva llenya resseca, i assagen amb els joves figurants el text que ara proposa l’obra. Tothom ja és a escena: les fustes velles, el terra de roure nou, les rajoles vermelles, les voltes i parets de maons recremats, els blancs sedosos d’escales i portes i els blancs aspres de sostres i parets que juguen a fer reverberar la llum que ho il·luminarà tot. L’estrena és a punt. S’aixeca el teló. Molta merda.

Amb Espai Vives.

Reportatge fotogràfic de Judith Casas.