Un pis en planta àtic que ressegueix una cantonada de l’eixample. S’estructura en dues franges concèntriques que s’emmotllen a les dues orientacions dels carrers perpendiculars i a la bisectriu del xamfrà. A la més externa hi trobem tres terrasses, una a cada orientació, amb les que s’intercalen uns espais tancats per on l’habitatge arriba a mirar al carrer.

La franja interior és la de l’habitatge, que el projecte desenvolupa d’una manera fluida, d’un costat a l’altre, dibuixant la mitja lluna de la planta.

Des de l’entrada en un dels extrems, el programa funcional es desplega en una continuïtat d’espais que fan primer de rebedor, de vestidor i armari d’entrada , de primer bany, de cuina, de sala, d’un segon bany i de dormitori principal. Aquesta successió d’espais de la franja interior va dialogant successivament amb els espais de la franja exterior que va trobant, primer s’estén per la terrassa de la cuina, després s’endinsa al segon dormitori, i així s’obre a la terrassa de la sala, es reclou al despatx i, finalment, respira a la terrassa de la suite.

Tots els espais es despleguen com un de sol, permetent visions longitudinals i transversals successives, trenant una planta de dimensions màximes. Fragments de murs, mobles centrals, portes pivotants o corredisses defineixen i organitzen àmbits i en modulen la relació entre ells.

La calidesa de la fusta del terra, que alhora fa de contrapunt dels mobles blancs, l’aspror del maons descoberts a l’entrada, el tall del ferro de la llar de foc, la música que vibra i s’escampa pertot, i la dolçor de la llum interior que juga,  travessant els finestrals de les terrasses, amb la llum del capvespre, sorprenent entre els reflexes dels punts de llum als vidres el punt de la lluna al cel que s’emmiralla amb la geometria d’aquest habitatge.

Amb Espai Vives.

Reportatge fotogràfic de Judith Casas.