Es tracta d’una gran reforma interior. En una finca construïda el 1890, l’habitatge se situa a la cantonada que li confereix la seva màxima potencialitat: una llarga pell de façana que es concreta en 4 balcons oberts al carrer lateral i 3 balcons oberts a l’amplitud i la llum de la plaça que hi ha situada davant de l’edifici.

L’habitatge existent tenia una estructura distributiva molt fragmentada, de pas interior que anava donant successivament a espais tancats, mai no gaire grans; la percepció de l’habitatge era molt d’interior. Els nous habitants demanaven capgirar-ne el concepte i fer-ne un pis essencialment exterior, atesa la potencialitat de la façana. A més a més, imaginaven una gran sala, amb l’àmbit de cuina integrada a dins.

El projecte és anar retrobant el gran volum interior original. Un espai màxim, diàfan, on tot s’esdevé. El ritme de les balconades dels dos fronts de façana es desplega davant seu. I la cuina és enmig. Un gran taulell en illa presideix i organitza l’espai, blanc, reflectint i escampant llum.

Hi ha tres dormitoris, un just a l’entrada previ a la sala, i els altres dos seguits més enllà. Però tots tres també en formen part. El primer per portes i envidraments alts que deixen fluir l’espai. Els altres dos per mantenir els passos originals travessant successivament les portes àmplies existents.

La radicalitat del nou espai, però, fa seva l’essència de l’habitatge: l’alçada, els falsos sostres guarnits amb motllures i rosasses, la fusta recremada de les velles portes, el mosaic original que estableix un diàleg cromàtic amb el nou parquet, uns eixos compositius de la planta redescoberts…

Amb Espai Vives