El projecte proposa ampliació d’un edifici en una planta segona. Aquesta ampliació és un únic habitatge. La coberta de l’edifici és en part un terrat i en part una coberta inclinada, que es vinculen a l’habitatge immediatament inferior.

S’accedeix a la zona de dia. La cuina i la sala són uns espais oberts i comunicats. La paret portant interior es desdibuixa i permet barrejar aquesta dos espais principals cercant la diafanitat i la percepció dimensional màxima. La sala se situa a l’angle sud-est amb un gran finestral amb vistes i orientació òptimes. La cuina és l’espai que organitza interiorment l’habitatge, és el cor de l’habitatge. És un tot continu davant-darrera. La cuina fa de rebedor i des de la cuina s’accedeix a la sala, a l’escala que puja al sota-coberta i al terrat i a la galeria de dormitoris.

Els dormitoris s’organitzen en una gran galeria dimensionada en la totalitat de l’alineació de la façana nord-oest: 1,35 m d’amplada, 15 m de llargada i la doble alçada amb el sota-coberta. Un espai de relació que dóna accés als dormitoris però que també n’és part. S’hi barregen la llum constant de nord dels finestrals de façana i la llum intensa de sud que llisca pel sota-coberta. Cada dormitori es pensa com una cel·la oberta a la galeria però, alhora independent, amb portes corredisses que modulen el grau de relació volguda amb la resta de l’habitatge.

Un dels elements més característics de l’habitatge és el seu sistema constructiu. Proposat per la necessitat d’ajust de l’estat de càrregues en ser una addicció en alçada sobre una preexistència, s’han utilitzat panells de fusta laminada per a totes les parets portants interiors i per als sostres. La singularitat del sistema constructiu ha suggerit que la fusta no hagi estat pas únicament un element estructural necessari sinó que hagi acabat sent protagonista interior i proposant tot el sistema d’acabats i cromatismes de la casa.